Santiago Rusiñol té una relació amb la vila d'Arbúcies per la pintura, però també per la millora de la seva salut. La referència més clara de les seves estades la tenim durant els estius que van del 1926 a 1930.
De les estades de Rusiñol a Arbúcies, sabem que s’hostatjava amb la seva dona, Lluïsa Denís, a la Fonda de Can Torres on va fer especial amistat amb els amos. Sabem també que tenia uns quants amics arbuciencs, entre els quals els Srs. Badés i que era també molt amic d’en Pepet Pol, alcalde republicà de la població, amb el qual se’l veia sovint prenent la fresca a Can Torres i donant de menjar als ocells, sense intercanviar gairebé cap paraula. -Aquí rau la clau de la bona amistat, que no necessita esplaiar-se en grans converses- era la seva resposta quan algú se n'estranyava.
"Un piano en un cafè ningú no se l'escolta, però el soroll musical priva d'oir moltes bestieses orals."
Santiago Rusiñol, Màximes i Mals pensaments, CLXXIV
PUNT 1: La Capella de la Pietat
La Capella de la Mare de Déu de la Pietat va ser erigida l'any 1717 i s'amplià el 1785. El 1809 fou saquejada pels francesos i poc després se'n va renovar l'ornamentació. Durant la Guerra Civil, el 1936, l'edifici fou incendiat i en restaren en peu només les parets. El 20 d'agost de 1944 es va col·locar la primera pedra de l'actual capella i les obres varen durar set anys. Es va inaugurar el setembre de 1951.
"Per a les beates el resar és com fer el solitari."
Santiago Rusiñol, Màximes i Mals pensaments, I.