A+
A-
A partir de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, apareixen un conjunt de canvis respecte a les formes de vida tradicional de la vila.
L'entrada de nous valors, definits conceptualment per la modernitat, afectaran diferents aspectes de la societat arbucienca, i evidentment també aquells vinculats amb la salut i la higiene. Els pous, les basses, els recs que en bona mesura encara avui estan en funcionament configuren un element de forta personalitat paisatgística dins de l’entramat urbà del nucli d’Arbúcies.
Pou de ca l'Escultor:
El pou de ca l'Escultor era un punt important de gestió d'aigua. Un dels principals elements arquitectònics conservats vinculat als usos de l'aigua per a regatge d'aquest sector del municipi.
Pont Vermell:
L’any 1908, es realitza l’enllaç central del barri de Magnes amb la resta de la població a través d’un pont que unia el carrer de la Pietat amb el de Sant Antoni i feia més curt el trajecte per anar al Sorrall. Amb els anys va ser conegut com el Pont Vermell.
Recs, basses i hortes:
Una de les formes més antigues d'aprofitament de l'aigua és l'ús vinculat a les activitats agrícoles, la xarxa de recs i basses al voltant de la vila d'Arbúcies és encara són utilitzats avui en dia.
Fonts de bomba:
Aquestes fonts que s'instal·len el 1908 en diferents barris de la Vila d'Arbúcies substitueixen l'antic sistema de cordes i pals per treure l'aigua dels pous.
"La higiene és l'art d'allargar la vida fent-la insuportable."
Santiago Rusiñol, Màximes i Mals Pensaments, CLIX.