A+ A-

Patrimoni Natural

PRODUCTES DE LA TERRA

Oli d'oliva autòcton

Arbúcies també té oli d’oliva autòcton. Podreu trobar-lo a diversos comerços d’Arbúcies amb els noms d’Ova i Salar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font imatge: Ova Oli

Ova elabora olis d’oliva verge extra de qualitat fets amb les varietats antigues de la nostra terra. La marca neix als peus del Montseny gràcies a un grup de 25 persones per cobrir la demanda d’oli de qualitat a un preu assequible. Si compreu oli Ova ajudareu la pagesia i col·laborareu en la preservació de les varietats autòctones.

Salar és un oli obtingut d’olives cultivades a la Vall d’Arbúcies amb un cultiu de més de dos mil anys. Mentre les oliveres es feien servir per a la producció d’oli, les del Salar estaven destinades a convertir-se en olives de taula. Centenars d’anys més tard un petit canvi en els gens va permetre perfeccionar la qualitat de l‘oli i es va crear la selecció de l’olivera anomenada “Salar d’Arbúcies”.

 

Gran varietat de pomes

Arbúcies conserva més de 40 varietats de pomes gràcies a un arbucienc, l’Emili Soms, que s’ha dedicat a recuperar i conservar varietats de pomes del passat no comercialitzades actualment.

La corgelada, altrament coneguda com la poma congelada, és una varietat de poma originària de la Vall d’Arbúcies i una de les varietat conservades al pomari privat de l’Emili. Aquesta poma va gaudir la seva major època de cultiu comercial durant el s. XX, quan la zona era coneguda com “la vall de les pomeres”. És una poma que madura els mesos de tardor. Té una forma rodona allargada, amb una pell fina i és de color verd rogenc.

Font imatge: Pomari de l'Emili

Aquesta espècie té aquest nom degut al seu interior blanc amb vitrificacions, concentracions de sucre en determinades zones que donen un aspecte de transparència, com si la poma estigués congelada. Té una textura forta i un gust dolç.

Fesols del ganxet

Pel que fa als fesols del ganxet, són mongetes blanques de forma arronyonada, molt ganxuda i plana. Una altra característica és la seva pell rugosa, que una vegada cuita és molt fina. Es pot menjar calenta o freda, simplement amb un raig d’oli n’hi ha prou.

 

LA RIERA D'ARBÚCIES

Les fonts, rieres, rierols, recs.... són elements fonamentals i emblemàtics que conviden a passejar i a gaudir del nostre entorn.

Per descobrir aquest ric patrimoni recomanem gaudir del passeig de la Riera, que s'inicia al Museu Etnològic del Montseny. Durant tot el recorregut anem vorejant sempre la riera, per un passeig ombrejat pels arbres de ribera, per contemplar la bellesa natural que ens ofereix.

Al llarg del  recorregut ens anirem trobant indicadors d’altres rutes que ens permetran conèixer més la vila d'Arbúcies, com l'Itinerari Santiago Rusiñol, sobre l'artista que va pintar el paisatge de la riera d'Arbúcies.

 

EL PARC NATURAL DEL MONTSENY

Declarat Reserva Mundial de la Biosfera per la UNESCO, és una àrea natural protegida amb una varietat de paisatges que ofereixen una biodiversitat notable, des de boscos frondosos fins a parts i cims muntanyosos. Destí ideal per als amants de la natura i excursionistes.

La Vall d'Arbúcies està situada al bell mig del Parc Natural del Montseny i les Guilleries. Aquesta ubicació fa que gaudeixi d’una gran diversitat de flora i fauna, amb paisatges mediterranis i centreeuropeus. Podem descobrir la bellesa d’aquests paratges fent caminades pels vorals de la riera i les rutes assenyalades que ens portaran a punts d’interès com el Castell de Montsoriu, Santa Fe, Sant Pere Desplà, Santa Maria de Lliors, Joanet, Sant Marçal i, fins i tot, a coronar el cim de les Agudes. Una bona mostra de la flora i la fauna de la vall la trobem al mateix nucli urbà, on hi ha diversos parcs i jardins per poder passejar-hi o passar una estona descansant.

El massís del Montseny és Parc Natural i Reserva Mundial de la Biosfera. El coronen cims com el turó de l'Home (1.706 metres) o el Matagalls (1.697 metres), i acull un patrimoni natural i cultural molt ric.

Està format per la carena del turó de l'Home (1.706 metres), les Agudes (1.703 metres), el Matagalls (1.697 metres) i el pla de la Calma (puig Drau, 1.344 metres). El travessen els rius Congost, la Tordera i la riera Major. Una combinació que fa que la vegetació sigui riquíssima i tingui una fauna molt abundant.

La bellesa i la diversitat dels paisatges del Parc Natural del Massís del Montseny han inspirat nombrosos artistes, escriptors i intel·lectuals, i cada any atrauen prop de dos milions de visitants.

 

LES GUILLERIES

Serralada muntanyosa que ofereix un entorn natural ric i variat amb boscos, torrents i paisatges muntanyosos.

El relleu ondulat del massís de les Guilleries dibuixa una comarca natural que ha preservat la seva cultura i particularitats al llarg del temps. Som un territori amb arrels, vinculat a l’entorn, que gaudim del nostre propi estil de vida. Tens molt per veure-hi.

És un massís muntanyós situat a l’extrem nord-est de la Serralada Prelitoral Catalana, travessat pel Ter, repartit entre les comarques d’Osona i la Selva. L’altitud màxima és la de Sant Miquel de Solterra (popularment, Sant Miquel de les Formigues) de 1.204 m, i les inferiors, a les valls més baixes, al voltant dels 300, però la majoria de les altures van de 800 a 1.000 m.

La capital d’aquesta comarca natural és Sant Hilari Sacalm. Des del punt de vista geològic és un massís antic d’era Paleozoica, format principalment per materials granítics i esquistosos, que han condicionat el modelatge del relleu. S’ha de remarcar la presència dels gneissos de les Guilleries, únic lloc de la serralada catalana on apareixen. Per sota dels extensos altiplans del massís, es formen una sèrie de lleugeres ondulacions i cims arrodonits amb un relleu molt característic.

Pel que fa a vegetació, és un massís poblat d’alzinar muntanyenc (Quercus ilex) i algunes suredes (Quercus suber) als vessants assolellats, i d’espècies caducifòlies com els roures, fagedes (Fagus sylvatica) i castanyers als vessants més obacs.

Actualment, també conviuen amb espècies de coníferes que es fan servir com a recurs forestal. Amb aquest mosaic vegetal tan ric, la presència de fauna també és molt variada; sovinteja la guineu, o la guilla, d’on es diu que prové el topònim del massís. També hi ha altres carnívors com el gat mesquer, la fagina, el teixó i la llúdriga. El senglar també és omnipresent a tot el massís i s’organitzen batudes per caçar-lo.

Les Guilleries, precisament pel seu caràcter muntanyós i feréstec, ha estat durant molts anys un espai inhòspit i desconegut. D’aquí n’han sorgit un bon nombre d’històries, llegendes i també personatges, que amb aquest caràcter feréstec de les Guilleries han estat reconeguts arreu del país. És el cas d’en Joan de Serrallonga (s. XVII), el bandoler amb més renom de Catalunya, esdevingut mite per la literatura i la cultura popular, o bé el del general Josep Moragues, heroi i màrtir de Catalunya, que amb la seva valentia va esdevenir un lluitador exemplar en la defensa de la causa catalana durant la guerra de Successió.